De l’illa de Sal a la de Santiago amb escales (arxipèlag de Cap Verd, Àfrica)

26.07.2022 22:26

Quadern de bitàcola del balandre Altair

De l’illa de Sal a la de Santiago amb escales (arxipèlag de Cap Verd, Àfrica)

A les 06:25 hora local (07:25 UTC) del diumenge 28 de març de 2010, llevem l’àncora i abandonem la badia de Santa Maria, al sud de l’illa de Sal.

Major amb un ris i un terç de gènova, vent casi del nord i forta maror. Entre 4,2 i 5,8 nusos. La visibilitat pobra a causa de la sorra. Veiem Boa Vista quan som a 4 milles.

A les 18:15 donem fondo a Puerto Curralinho una platja al sud de l’illa. 5 metres de profunditat sorra fina. És un lloc solitari i bastant pelat, però amb una platja magnífica. Te una bellesa salvatge potent.

A la platja hi ha una onada rompent de collons. Desistim de desembarcar. A cosa de 300 metres al est hi ha fondejat un pesqueret. A Terra hi ha les gruixudes parets de pedra d’un antic mas. Es veuen un parell d’aus de presa volant per sobre la platja. Fot una ventada de cal deu, encara que el moviment es pausat.

 Dormim bé. L’endemà na Anuska pesca un sarg que sopem amb patates i pebre, excel·lent. Segueix tot el dia bufant de valent.

Salpem passada mitjanit. Resulta que la ventada encara que del NNE no eren els alisis, més aviat un terral tèrmic potent, ja que en quant ens allunyem de l’illa el ven calma totalment. Anem forces hores a motor. Pel matí veiem Maio a 5 milles. Uns pescadors s’acosten a demanar-nos cigarrets i els hi donem mig paquet que cau a l’aigua però es repescat en l’últim instant.

A les 13:30 UTC deixem anar el ferro a Porto Inglez al SSW de Maio. Ho fem entre el moll i el penya-segat, més a prop d’aquest últim, a uns 100 o 150 metres de la platja, 5 metres sorra i greda per 35 de cadena.

Hi ha dos velers més. La badia s’assembla una mica a Santa Maria però amb el poble més petit que s’enfila una mica cap amunt. Hi ha un moll de pilars gran on atraquen els ferris i els mercants que sembla que són molt pocs. Un dels velers marxa i ens quedem sols doncs l’altre veler te pinta de fer molts mesos que és fondejat al mateix lloc sense ningú a bord.

A la platja, sota el poble i abans de que comenci el penya-segat que s’estén cap a l’oest hi ha un munt de barques de pesca varades. La onada rompent sembla important, ja veurem demà. Hi ha vent però sense exagerar i la mar de fons ens agafa per la popa i no molesta. Sopem aviat i anem a dormir de seguida.

L’endemà desembarquem miraculosament bé, sense incidents tot i la rompent. Capitania és molt a prop i el funcionari és força raonable. Fem el despatx d’entrada i el de sortida alhora -7 €-. Lloguem una dutxa al hotelet de la plaça de la església, després anem a dinar on ens ha recomanat el de capitania. Ca la Bebé: Garopa sobre un llit de batates i verduretes, excel·lent per tan sols 500 escudos.

Hi ha una guingueta a la platja on para tothom. Coneixem tres germanes de Bilbao que sumades a na Anuska fan 4 bilbaïnes..., poca broma. Coneixem també un romà, una etíop, un alemany simpàtic encara que una mica alcohòlic, un altre germànic que parla molt bé castellà i també una mica de català, un escocès una mica mafiós, una anglesa hiperactiva i d’altres animals europeus tropicals.

Porto Inglez i, pel que sembla, la resta de la illa, tot just comença amb el turisme i potser encara es pot comprar quelcom a bon preu. Es un lloc absolutament segur -al 2010-, vull dir pel que fa als lladres. Pel que fa a la mar, l’ancoratge és bo tot l’any excepte la temporada de pluges (encara que no sempre plogui) es a dir, mig agost, setembre i mig octubre.

El vaixell veí sembla que te el motor clavat i està en mal estat interior (per fora no te mala pinta), fa vora mig any que està ancorat (una sola cadena). Està en venda sense masses esperances de ser venut.

El 2 d’abril salpem de bon matí. Fem proa al nord-oest per voltar la punta nord-est de Santiago. Anem amb tot el drap cenyint un ventet del NNE i una maregassa prou còmode. De seguida deixem de veure Maio.

El compàs de govern es queda sense líquid a causa del vidre escardat. Era herència de mon pare i anava amb mi des de feia uns quants anys així que ja havia fet la seva feina i com que no te pas cura el fondejo sense massa pena.

Venen a veure’ns una manada de dofins. Es foten empentes per posar-se sota la roda, i si no els vas a veure a proa et venen a buscar a popa, una passada.

 Comencem a veure l’illa casi al mateix temps que comencem a escoltar com romp la maregassa als penya-segats. Per evitar un bordo posem motor les últimes 4 milles abans de Punta da Costa, després anem caient a babord, parem el motor i doblem Punta Moreia al extrem nord de la illa. A continuació tres noves puntes cap al sud, l’última Ponta Preta que te un petit far que sembla no funcionar. Aquesta punta, que de negra tan sols te unes roques a ran d’aigua, es l’extrem nord de la badia de Tarrafal.

Deixem caure l’àncora 50 metres a l’oest del petit moll amb 7 metres de sorra fina. Encara que fa molts i molts anys, conec bé el lloc, hi he fondejat amb quatre vaixells diferents a banda de l'Altair.

Romàn S.M. 26-07-2022

 

Del mateix vaixell: Una travesía accidentada

       Azul calmas

 

Apuntes de una travesía en solitario -12- Archipiélago de Cabo Verde